|
|
|
|||||||||||||||
Reducció de mames (Mastoplàstia de reducció)La mastoplàstia de reducció és un procediment quirúrgic per a reduir el volum i al mateix temps millorar la forma dels pits. L'excessiu volum mamari pot existir des de la pubertat (hipertròfia virginal) o ésser secundari a augments de pes, embarassos o lactància. La mastoplàstia pot reduir també el tamany de l'areola i corregir asimetries mamaries. 
 Correcció d'asimetria mamaria. El procediment requereix anestesia de tipus general. Entre les proves preoperatòries convé disposar d'una mamografia recent. La mastoplàstia de reducció dura entre 1,5 i 3,5 hores. Es fa un marcatge previ amb un patró que defineix una nova posició més elevada de l'areola i mugró i delimita el volum i distribució del teixit mamari i pell a extirpar. Hi han diversos patrons diferents per a transportar la areola i el mugró assegurant-ne l'aport sanguini que garanteixi la seva supervivència, i per a definir les zones d'on reduir el volum; l'ús d'una tècnica o una altre depèn de les característiques del pit i les preferències del cirurgià. Després de la remodelació, les cicatrius corresponen a les zones de sutura d'aquesta zona i les del teixit extirpat, és a dir, al voltant de l‘areola, una línia vertical cap a baix des de l'areola i una horitzontal al llarg del solc inferior del pit. Els darrers anys hi ha una tendència a escurçar la longitud de les cicatrius, i àdhuc a evitar la cicatriu horitzontal del solc submamari. Aquestes tècniques no són d'aplicació universal, per lo que la conveniència i possibilitat d'utilitzar-les en cada cas concret dependrà del criteri mèdic. 
 Reducció de 650 grs. per banda. Després de la cirurgia es col·loquen drenatges i un embenat que seran retirats en uns dies, substituint-los per un sostenidor adient. La cirurgia de mames precisa un període variable de repòs relatiu. La major part de les molèsties són lleus i es controlaran amb medicaments per al dolor (analgèsics), encara que és normal que puguin continuar fent mal durant un parell de setmanes. L'inflor (edema) no cedeix completament fins passades varies setmanes. Hi ha possibilitat de canvis de la sensibilitat dels mugrons, que es poden notar més sensibles o menys, àdhuc sense sensibilitat. Aquests canvis solen ésser temporals, encara que en uns pocs casos podrien ésser permanents. Las cicatrius, al principi molt visibles, aniran millorant al llarg del temps, i en alguns casos poden arribar a ser casi imperceptibles. Per el contrari, en altres casos cal realitzar una revisió cicatricial posterior sota anestesia local. Tanmateix, s'ha d'acceptar la possible persistència de cicatrius permanents i visibles, encara que fàcils de dissimular sota el sostenidor o bikini. La mastoplàstia de reducció no impedeix els controls mamogràfics. L'alletament, encara que possible, no és aconsellable. 
 Gigantomastia. Reducció de 1100 grs/Esq. i 1200 grs/dreta. Els riscos específics del procediment, en general poc greus i rars, són la infecció o sagnat de les ferides, alteracions de la cicatrització per excés o per defecte, hematomes o seromes, així com excepcionalment trastorns de la cicatrització de més importància, com necrosis grassa o cutània, inclosa la necrosis de l'areola i el mugró. Les fumadores tenen més perill de problemes de cicatrització.  |
||||||||||||||||
| ©2006 | ||||