INTERVENCIONS - Mastopexia

Elevació de mames (Mastopexia)

Denominem mastopèxia al conjunt de tècniques quirúrgiques que pretenen corregir la ptosis o caiguda del pit. Els pits cauen per la pèrdua d'elasticitat de la pell per embarassos, alletament prolongat, aprimament o el propi pas del temps. La diferència amb la mastoplàstia de reducció és que no s'ha de reduir volum, sinó remodelar el pit a partir dels seus propis teixits. Quan la mama a més de caure té poc volum, es pot col·locar una pròtesis. La mastopexia pot reduir també el tamany de l'areola.

El procediment requereix anestèsia de tipus general, malgrat que en casos molt determinats es podria practicar sota anestesia local i sedació.

La mastopèxia dura entre 1,5 i 3,5 hores. Hi ha moltes tècniques que es poden escollir segons el tamany de la mamella, el grau de descens, etc. Com en la reducció mamaria, cal elevar l'areola i el mugró, definint el lloc on s'implantaran mitjançant un marcatge previ. Encara que no calgui reduir la glàndula, generalment sobrarà pell en major o menor mesura, lo que influirà en la quantitat i longitud de les cicatrius, que com en la reducció es situen al voltant de l'areola i en la línia vertical cap a baix, essent la cicatriu horitzontal pel solc submamari més curta o sovint inexistent. En alguns casos molt concrets, quan la mama és petita i no massa caiguda, pot fer-se amb una única cicatriu al voltant de l'areola. En ocasions pot resultar convenient col·locar una pròtesis sota el teixit mamari o el múscul pectoral en pits de poc volum.

Després de la cirurgia es posa un embenat que serà retirat en uns dies, substituint-lo per un sostenidor especial. La cirurgia de mames requereix un període variable de repòs relatiu. La major part de les molèsties són lleus. L'inflor (edema) no cedeix completament fins passades varies setmanes. Els canvis temporals de la sensibilitat dels mugrons són relativament freqüents, però només excepcionalment poden ésser permanents.

La mastopèxia no impedeix els controls mamogràfics. La caiguda dels pits es pot repetir després de nous embarassos, pèrdues de pes o el pas del temps, encara que les cicatrius internes de la operació acostumen a fer-les més resistents.

Els riscos específics del procediment, en general poc greus i rars, són la infecció o sagnat de les ferides, les alteracions de la cicatrització per excés o per defecte, els hematomes o seromes. Molt més excepcional però més important és la necrosis grassa o cutània, inclosa la de l'areola i mugró.

S'ha d'acceptar la possible persistència de cicatrius permanents i visibles, tot i que es poden dissimular sota el sostenidor o el bikini.

Els problemes de cicatrització són més freqüents en fumadores.