INTERVENCIONS - Lifting

Estirament facial (Lifting)

L'envelliment és un procés d'atròfia que afecta els ossos, la musculatura, el greix i la tonicitat de la pell, i provoca la flacciditat, els plecs i les arrugues. A la cara es tradueix en el despenjament de les celles, les galtes i el coll, l'augment de la profunditat dels plecs naturals, i les arrugues per disminució del gruix del teixit subcutani. No tothom envelleix igual, també influeixen factors personals, factors familiars o genètics, hàbits tòxics com el tabac o l'alcohol, hàbits alimentaris inadequats, estrès, exposició excessiva al sol, etc.

L'estirament facial o “lifting” intenta combatre els signes d'envelliment de la cara i el coll mitjançant la cirurgia.

El concepte d'estirament, tanmateix, per a molts cirurgians ha deixat d'ésser cert hores d'ara i pertany al passat. La tendència actual és fer operacions limitades, buscant resultats naturals, més de reposicionament que de tensió. Algunes es poden fer a través d'incisions reduïdes, amb endoscòpia o retractors especials, i es poden completar amb infiltracions de greix, botox o d'altres substàncies. Això no obstant, cada pacient s'ha d'individualitzar i proposar-li allò que sigui millor pel seu cas concret.

El lifting es pot fer aïlladament, però sol associar-se amb altres procediments com la lipossucció cervical, la blefaroplàstia (cirurgia de les parpelles) o la rinoplàstia (cirurgia del nas).

Habitualment es realitza sota anestesia general. En casos d'extensió limitada o retocs pot utilitzar-se l'anestesia local amb sedació.

Les incisions típiques es realitzen en el cuir cabellut a les regions frontal i temporal, rodegen les orelles i acaben en la zona pròxima a la nuca. A través d'aquestes incisions no es busca només estirar la pell, sinó posar al descobert les estructures facials subcutànies, lo que permet reduir acúmuls de greix, tibar músculs i fascies que han quedat flàccids proporcionant a la cara un aspecte més ferm, o atenuar o eliminar músculs que per la seva contractura són responsables d'arrugues d'expressió, com l'arrufada de front o les “potes de gall”.

Poden fer-se operacions de lifting circumscrites a regions concretes de la cara, com el lifting frontal, el facial o el cervical.

Lifting cèrvico-facial.

L'operació pot durar entre 2 i 6 hores, en funció de la seva amplitud i de si es realitzen tractaments associats de les parpelles, lipossucció, etc. Sol necessitar 24 o 48 hores d'ingrés.

El postoperatori sol ésser més molest que dolorós. En general no es necessiten calmants forts. És normal que existeixin morats i edema (inflor) a la cara i el coll, i alteracions de la sensibilitat, amb algunes zones entumides o amb sensació de tibantor i adormiment que solen motivar la major part de les queixes dels pacients. Aquestes sensacions desapareixen de mica en mica en unes setmanes o mesos. A les dues o tres setmanes es pot fer vida normal. S'ha de tenir cura d'evitar el sol durant uns mesos.

La majoria de les cicatrius queden amagades en el cabell. Només són visibles les del davant de la orella durant les primeres setmanes, fins que es blanquegen, encara que d'altre banda, es poden dissimular amb maquillatge o el pentinat.

Els riscos de més transcendència, tot i que infreqüents, específics d'aquesta intervenció, són les alteracions de la cicatrització que poden provocar zones de necrosi cutània o de possible pèrdua de cabell a les cicatrius del cuir cabellut, o les lesions nervioses que causen alteracions temporals o més rarament permanents de la mobilitat de la comissura bucal o de les parpelles o de la sensibilitat del coll, front, orelles o cuir cabellut.

Les alteracions de la cicatrització són més freqüents en persones fumadores.