Ver página en Castellano

INTERVENCIONS - Mastoplàstia d'augment

Augment de mames (Mastoplàstia d'augment)

La Mastoplàstia d'augment es l'únic mètode definitiu per a aconseguir un augment del volum mamari, mitjançant l'implantació d'unes pròtesis mamaries internes.

Augment mamari amb pròtesis retropectorals.

L'implant mamari (pròtesis) pot col·locar-se darrere de la glàndula mateixa i per davant del múscul pectoral, o bé pel darrere de l'esmentat múscul, depenent del criteri mèdic. Les incisions d'abordatge per a implantar les pròtesis poden situar-se en el solc submamari, a l'aixella o a voltat o a través de la areola, de manera que la cicatriu resultant sigui poc visible. Després de la inserció de les pròtesis es col·loquen uns tubs de drenatge que es retiraran en uns dies i un embenat sobre els pits.

Les pròtesis poden ésser de varies classes: de silicona mèdica, d'hidrogel, o inflables, a les que se les introdueix sèrum fisiològic. Per fora poden ésser llises o rugoses, amb textures de diferent grau, i la seva consistència i grau de viscositat és també variable. En tots els casos han d'ostentar l'aprovació oficial dels organismes sanitaris pertinents.

La elecció de un tipus determinat de pròtesis, una determinada via d'incisió i la seva ubicació per davant o per darrere del múscul pectoral depèn del criteri i preferències de cada metge. Tanmateix, personalment prefereixo la posició retropectoral per via axil·lar, perquè l'aspecte sol ésser més natural, té menor tendència a l'enduriment i la cicatriu és menys visible, entre d'altres avantatges.

Augment mamari amb pròtesis retropectorals. Aspecte natural.

El procediment requereix anestesia de tipus general. Només s'hauria de practicar sota anestesia local i sedació excepcionalment.

L'embenat postoperatori es retirarà en uns dies, i serà substituït per un sostenidor especial. Durant un període de temps s'haurà de limitar l'activitat física.

Els punts es retiraran entre els 7 i 14 dies; però habitualment la inflamació no desapareixerà fins passades varies setmanes. Poden haver canvis de la sensibilitat dels mugrons, per augment o per disminució, i que solen ser temporals, encara que excepcionalment podrien ser permanents

La presència de pròtesis pot dificultar la realització de mamografíes, encara que no la impedeix, per lo que sempre s'ha d'advertir al radiòleg.

En cas d'embaràs, aquesta operació no limitarà la capacitat per a la lactància materna, però no és recomanable per el risc de canvis en la estètica mamaria o de contaminació de la pròtesis per mastitis .

Els riscos específics del procediment són l'hematoma, la infecció de la pròtesis, l'encapsulament o contractura capsular , la ruptura i la malposició protèssica .

L'aparició d'un hematoma extens pot en alguns casos requerir una nova intervenció per a eliminar la sang acumulada. La infecció de una pròtesis obliga a extreure-la i no podrà reinserir-se fins passat un temps de seguretat després del tractament de la infecció.

La contractura capsular passa quan la cicatriu interna que es forma al voltant de l'implant es contrau en excés, fent que el pit s'endureixi i es deformi. Pot ser tractada de diferents formes, essent necessari en ocasions extirpar l'esmentada cicatriu interna, i àdhuc, recanviar la pròtesis. En un tant per cent de casos la millora no serà complerta.

La malposició protésica es deu al desplaçament d'una o les dues pròtesis i provoca una falta de simetria, que en alguns casos podrà necessitar una nova intervenció per a corregir-la.

Encara que les pròtesis actuals són molt resistents, és possible que desprès d'un període de temps variable la pròtesis es pugui trencar, fent que el contingut surti fora de la seva càpsula. En aquest cas serà necessària una nova intervenció per a reemplaçar-la.