Ver página en Castellano

ARTICLE DEL MES

Veure altres articles

REFLEXIONS SOBRE EL TURISME DE BISTURÍ

Des de fa uns anys hi ha una certa expectació sobre les ofertes de viatges, amb visita turística i operació d’estètica inclosa, tant des d’Espanya a alguns països sud-americans com a la inversa, de països (generalment de la Unió Europea o Àfrica) cap al nostre país. En el fons, el motiu és un estalvi important en el preu final, degut a la diferència del nivell econòmic entre els diferents països. A mi no m’estranya; només és una conseqüència més de la banalització de la cirurgia estètica que els sectors més comercials d’aquesta activitat fa anys que porten a la pràctica, a fi de que la societat acabi pensant que una operació d’estètica no és més complexa o perillosa que una permanent o una sessió de raigs UVA i que la pot practicar qualsevol i a qualsevol lloc.

Això no és cert ni tan sols en les tècniques menys agressives (parlo de les infiltracions per a les arrugues, els peelings, el tan de moda Bótox, els tractaments amb làser, etc.). Dia a dia augmenta el percentatge de pacients amb complicacions, com són els desplaçaments de la substància injectada, o el seu enduriment, o la seva infecció, o l’aparició d’èczemes per al·lèrgia, els canvis de color de la pell o les taques. Ni són tan innocus, ni tothom els sap manipular.
Però on el perill augmenta fins a nivells intolerables és en les operacions quirúrgiques, les que necessiten bisturí, fan ferida i precisen anestesia. Aquestes operacions no son únicament l’acte de tallar i cosir; necessiten un temps i unes cures postoperatòries i unes condicions d’asèpsia impossibles de fer correctament quan no hi ha una bona preparació prèvia, o el postoperatori es passa assegut en un avió en un llarg viatge de vuit o deu hores.

Així es troben després als serveis d’urgència dels hospitals, a les clíniques i als ambulatoris persones amb la ferida de la panxa o del pit oberta, infectada i amb un aspecte deplorable.

 Abans d’enlluernar-se amb alguna d’aquestes ofertes potser seria bo fer-se algunes senzilles reflexions. Per exemple, Qui es farà càrrec del meu postoperatori, les cures, treure els punts, etc.? Qui es responsabilitzarà del resultat, si al final no és tan bo com s’esperava? Qui em farà el seguiment i em donarà les instruccions o dirigirà els tractaments postoperatoris per obtenir el millor resultat? Qui em podrà fer els retocs que pugui necessitar? Si les coses van malament, a qui i en quin país reclamaré?. Em faran la operació i l’anestesia correcta, o per disminuir riscos i escurçar la evolució em faran una operació “a mitges”?. Tanmateix, serà difícil i poc rendible embarcar-se en un altre viatge per a demanar explicacions per un resultat insuficient o deficient.

I per sobre de tot, la reflexió més important: En quants diners valoro la meva vida i la meva salut? Compensa l’estalvi la manca de garanties i el risc?.

Si tots estem d’acord en que la salut és el bé més preuat, no siguem tan inconscients de jugar-nos-la en una aposta en la que ho desconeixem tot menys el preu. Es com pagar un viatge sense saber a quin país, en quins transports, a quins hotels i en quines condicions et portaran, i si et tornaran a casa. Pot sortir bé un cop entre un milió.