|
|
|
|||||||||||||||
Parpelles (Blefaroplàstia)Es un procediment quirúrgic per a corregir les bosses palpebrals, la flacciditat o l'excés de la pell palpebral o ambdues al mateix temps. 
 Correcció de bosses palpebrals. L'accés a les bosses de greix a les parpelles inferiors, en absència de flacciditat cutània, pot fer-se per via transconjuntival , per la cara interna de la parpella, sense cicatrius externes. Quan s'ha de corregir flacciditat o arrugues de la pell, amb o sense bosses, és necessari practicar una incisió just per sota de les pestanyes, que es prolonga lleument per l'angle extern de l'ull, seguint les arrugues de la “pota de gall”. S'extirpa el greix sobrer responsable de les bosses i es tensa la pell cap a fora per eliminar la flacciditat. L'extirpació de pell, cas de que es consideri necessària, ha de ser extremadament prudent. La incisió en la parpella superior es localitza en la línia del plec que forma a l'elevar-se. S'extirpen les bosses de greix i la pell en excés. 
 Correcció d'excés cutani palpebral. La intervenció es sol practicar sota anestesia local i sedació anestèsica. És aconsellable un embenat suau dels ulls durant unes hores per evitar una inflor excessiva, així com protegir-los de la falta de humitat i la llum intensa. Les equimosis (morats) i l'edema (inflor) duren entre uns dies i algunes setmanes. El drenatge limfàtic manual és aconsellable per escurçar la durada del postoperatori. Les cicatrius palpebrals són molt agraïdes i rarament són visibles. Entre els riscos específics de l'operació destaca l'ectropion o retracció cap avall de la parpella inferior, amb exposició excessiva del globus ocular i molèsties per la manca d'humiditat. És excepcional, es pot deure a un excés mínim d'extirpació de pell i requereix una intervenció per a corregir-la.  |
||||||||||||||||
| ©2006 | ||||