ARTICLE

LA CIRURGIA ESTÈTICA: UNA FRIVOLITAT PER A NARCISISTES?

Encara que cada cop menys, de vegades em trobo persones que em demanen: Vostè s'ho faria ?, referent a una operació de cirurgia estètica de la qual m'han vingut a consultar.

No és una mala pregunta, si aquella persona no té clar el benefici que en pot treure respecte al resultat, i en aquest cas és possible que sigui culpa meva per no haver estat prou explícit en la meva informació, però la majoria de les vegades el significat exacte de la pregunta és un altre: Creu que està justificat que m'operi ?, o encara més: No troba que és una frivolitat que m'operi ?.

Segons la OMS, és a dir, la Organització Mundial de la Salut, la salut no és tan sols l'absència de malaltia, sinó tot aquell conjunt de circumstàncies que fan de la persona un ésser equilibrat física, psíquica i socialment. D'acord amb aquesta premissa, tota intervenció sobre una imperfecció estètica que trasbalsi la persona i es pugui corregir, té justificació.

Caldrà doncs, a l'hora d'avaluar una possible operació de cirurgia estètica, calcular la millora previsible, d'una forma totalment objectiva, i d'altre banda els riscos, les molèsties postoperatòries, fins i tot el temps d'incapacitat total o parcial que la operació comporta, i amb totes les dades, serà el mateix pacient qui podrà lliure i conscientment escollir.

Això no obstant, la mateixa definició de la OMS ens recorda que tota obsessió, en quan que representa un desequilibri, atenta contra la salut. Per tant, els professionals de la estètica haurem de tenir molt de compte de no fomentar falsos complexos o falses necessitats. Per això, els que sentim la cirurgia estètica com una part de la medicina, estem absolutament en contra de les campanyes publicitàries que busquen crear la imatge de que la cirurgia estètica és una cosa senzilla i que obre immediatament les portes de l'èxit.

És cert que vivim un temps d'un exagerat culte al cos i a la bellesa, i que els canons de bellesa que se'ns han imposat són molt sovint antinaturals i per això responsables de gravíssims trastorns com l'anorexia nerviosa, per citar-ne el més conegut i paradigmàtic. És aquí on els cirurgians plàstics tenim una ineludible responsabilitat per educar la població i reconduir la situació, àdhuc denunciant i aïllant conductes mèdiques i no mèdiques poc ètiques.

La veritable cirurgia estètica és tot el contrari d'una frivolitat, i no són pas els narcisistes els que ens necessiten.